dilluns, 18 de febrer del 2008

Poema d'en Miquel Martí i Pol


CRISTALLS

    Blava escuma d'aurores i cristalls.
    Per qualsevol escletxa de la nit
    penetrarem dins l'alvèol secret,
    clos d'horitzons sense límits ni formes.
    Ara pots despullar-te sense por
    i amoixar-te les sines. Mentrestant
    jo faré foc en un racó de platja
    per si tens fred després de fer l'amor.
    No et parlo de retorns, ho saps prou bé,
    sinó d'allò que cap dins una volva
    d'aquest silenci enaiguat de desigs.
    Quan els pollancs proclamaran l'aurora
    tindrem la pell xopa de sal i sol
    i al fons dels ulls un llac d'aigües quietes.
    Miquel Martí
    i Pol